Lleida: 2010

  Des del meu retorn a la ciutat, he observat que abunden els pardals, no tant com en la meva infància, però molt més que en la ciutat de Barcelona, on actualment constituïxen una raresa major que veure a un capellà amb sotana.
  També crida l'atenció la quantitat de tórtores turques que passegen amb aire romàntic en els parcs i nien en els plàtans del passeig de Ronda, i que ja no emigren a l'hivern, un fenomen similar –encara que no tan espectacular– com el de les cigonyes.   
Aquest matí m'he trobat, per primer cop aquest any, una cuereta (Mocetilla alba) gairebé a la porta de casa (també anomenada “aguzanieves” en castellà per ser un ocell invernal). Tímida i elegant, semblava confirmar el dur hivern que se'ns aveïna.